|
Dades generals
Mapa de les religions de Catalunya |
|
Les dades constaten que la implantació de les minories religioses a Catalunya s’ha consolidat i ha crescut de manera considerable a mesura que han passat els anys. Les religions que han experimentat un creixement més elevat són les esglésies evangèliques, l’islam, les esglésies orientals i el budisme, per aquest ordre.
Evolució de la creació de llocs de culte |
|
El fenomen de la diversitat religiosa a Catalunya no és nou. Les "minories religioses" ja fa anys que conviuen a Catalunya, malgrat la preponderància de l'Església catòlica. Des de la dècada dels seixanta hi ha hagut un creixement continu de la diversitat religiosa, que va arribar al seu punt àlgid en el tombant de segle XX. De fet, en els darrers temps aquesta diversitat s’ha pronunciat tant (en quantitat, però també en pluralitat) que ha esdevingut visible pràcticament per a tothom.
Nombre de llocs de culte de cada confessió |
|
Les darreres dades actualitzades (2014) posen de manifest que Catalunya compta amb 1360 llocs de culte no catòlics. La majoria (725) pertanyents a les esglésies evangèliques. L’islam és la segona confessió més representada al país, amb un total de 256 oratoris. És, per tant, molt lluny de les esglésies evangèliques. A continuació, els Testimonis Cristians de Jehovà, amb 118 sales del regne. Els segueixen a una certa distància els 68 centres budistes. Les esglésies orientals compten amb 55 espais de culte, majoritàriament capelles cedides per l’Església catòlica durant unes hores. L’Església Adventista del Setè Dia i l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (mormons) compten amb 24 i 15 esglésies, respectivament. I es recompten 27 centres hinduistes. Per ordre quantitatiu, segueix el sikhisme, amb 10 gurdwares, la Fe Bahà’í, amb 9 punts de reunió, el taoisme (6) i el judaisme (4). A banda d’aquests centres hi ha 43 llocs de culte més que no pertanyen a cap d’aquestes confessions.
Evolució de llocs de culte per confessió |
|
El protestantisme és la tradició religiosa que ha creat més llocs de culte i que ha tingut un creixement més destacat en la darrera dècada. Podem identificar tres onades en la implantació d’esglésies evangèliques a Catalunya. La primera va ser a començaments del segle XX, amb la implantació del protestantisme històric al país. La segona onada es va dur a terme durant el franquisme i sobretot fins als anys ’60. Finalment, des de mitjans dels anys ’90, hi hagué la tercera onada d’esglésies evangèliques, que són majoritàriament d’adscripció pentecostal i/o carismàtiques, especialment formades per persones immigrades.
Després de les esglésies evangèliques, l’islam és la segona tradició religiosa amb més llocs de culte implantats a Catalunya. L’any 1974 s’obre el primer oratori islàmic. Però no és fins a les dècades dels ’80 i ’90 que la implantació d’oratoris islàmics es consolida definitivament i pren un relleu especial entre la resta de religions presents al país.
Segueixen l’islam els Testimonis Cristians de Jehovà. La primera sala del Regne que es va fundar a Catalunya va ser l’any 1973, a Barcelona. Des d’aleshores, l’expansió dels Testimonis Cristians de Jehovà va ser trepidant i constant fins a finals dels anys ’90, quan el ritme de creixement es moderà.
Les esglésies orientals es van implantar a Catalunya a principis del segle XX arrel d’una petita comunitat grega situada a Barcelona. A la mateixa ciutat, a la dècada dels ’60, un grup de catalans donaven vida a una nova església ortodoxa. No és fins a la dècada dels ’90 que comencen a proliferar les esglésies ortodoxes nacionals, formades bàsicament per persones vingudes dels països de l’Est com a conseqüència de les onades migratòries de l’època.
L’Església Adventista del Setè Dia va arribar a Catalunya de la mà de tres joves missioners procedents de Califòrnia l’any 1903. Però no va ser fins l’any 1940 que va obrir el seu primer temple al país. Des d’aleshores, primer de manera més prudent i després, a finals els 70 i a partir del 2000, de manera més consolidada, l’organització va anar obrint nous llocs de culte.
Setanta anys després de l’Església Adventista va aparèixer a Catalunya un altre grup mil·lenarista: L’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies.
El sikhisme arriba a Catalunya a finals dels anys ’80, quan petits grups de persones sikhs es troben en domicilis particulars. És a la dècada dels ’90 quan augmenta el número d’immigrants procedent del Panjab indi i, així, s’obre el primer temple sikh al país que s’ubica a Barcelona.
Per ordre de quantitat de centres de culte, la Fe Bahà’í segueix al sikhisme. La Fe Bahà’í és a Catalunya des de l’any 1949, aproximadament. I la comunitat taoista va començar a reunir-se de manera institucionalitzada a finals dels ’70.
Finalment, la comunitat jueva és present a Catalunya des de l’època medieval, però durant un interval de temps, després de l’expulsió dels jueus de Catalunya, aquesta presència deixa d’existir, almenys de manera visible. No és fins a començaments del segle XX que els jueus tornen a ocupar un lloc públic creant la sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona.
Després de les esglésies evangèliques, l’islam és la segona tradició religiosa amb més llocs de culte implantats a Catalunya. L’any 1974 s’obre el primer oratori islàmic. Però no és fins a les dècades dels ’80 i ’90 que la implantació d’oratoris islàmics es consolida definitivament i pren un relleu especial entre la resta de religions presents al país.
Segueixen l’islam els Testimonis Cristians de Jehovà. La primera sala del Regne que es va fundar a Catalunya va ser l’any 1973, a Barcelona. Des d’aleshores, l’expansió dels Testimonis Cristians de Jehovà va ser trepidant i constant fins a finals dels anys ’90, quan el ritme de creixement es moderà.
Les esglésies orientals es van implantar a Catalunya a principis del segle XX arrel d’una petita comunitat grega situada a Barcelona. A la mateixa ciutat, a la dècada dels ’60, un grup de catalans donaven vida a una nova església ortodoxa. No és fins a la dècada dels ’90 que comencen a proliferar les esglésies ortodoxes nacionals, formades bàsicament per persones vingudes dels països de l’Est com a conseqüència de les onades migratòries de l’època.
L’Església Adventista del Setè Dia va arribar a Catalunya de la mà de tres joves missioners procedents de Califòrnia l’any 1903. Però no va ser fins l’any 1940 que va obrir el seu primer temple al país. Des d’aleshores, primer de manera més prudent i després, a finals els 70 i a partir del 2000, de manera més consolidada, l’organització va anar obrint nous llocs de culte.
Setanta anys després de l’Església Adventista va aparèixer a Catalunya un altre grup mil·lenarista: L’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies.
El sikhisme arriba a Catalunya a finals dels anys ’80, quan petits grups de persones sikhs es troben en domicilis particulars. És a la dècada dels ’90 quan augmenta el número d’immigrants procedent del Panjab indi i, així, s’obre el primer temple sikh al país que s’ubica a Barcelona.
Per ordre de quantitat de centres de culte, la Fe Bahà’í segueix al sikhisme. La Fe Bahà’í és a Catalunya des de l’any 1949, aproximadament. I la comunitat taoista va començar a reunir-se de manera institucionalitzada a finals dels ’70.
Finalment, la comunitat jueva és present a Catalunya des de l’època medieval, però durant un interval de temps, després de l’expulsió dels jueus de Catalunya, aquesta presència deixa d’existir, almenys de manera visible. No és fins a començaments del segle XX que els jueus tornen a ocupar un lloc públic creant la sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona.
Llocs de culte per confessió i comarca |
|
La comarca del Barcelonès és on es concentren la majoria de llocs de culte, arribant, l’any 2014, fins a la xifra de 396. No obstant això, hi ha altres comarques com el Vallès Occidental o el Baix Llobregat que, amb 129 i 111 centres respectivament, també concentren bona part dels llocs de culte del país. Alhora, observem que si bé hi ha comunitats que es distribueixen de forma molt uniforme pel territori –com els Testimonis Cristians de Jehovà- n’hi ha d’altres que s’ubiquen majoritàriament en determinats indrets –com és el cas del centres jueus que es localitzen, exclusivament, a la ciutat de Barcelona.
